|
|
|
|
|
|
En el moment actual
Oficina de gestió de l’equipament i espai d’atenció al públic.
Horari: de dilluns a divendres de
Adreça: c/ Sant Antoni, 1 de Salt
Telèfon: 972 23 16 81
Per a resoldre aquesta mancança l’Ajuntament de Salt va considerar prioritària la rehabilitació i posada en servei dels espais de l’Ateneu d’Entitats a
Actualment aquest edifici disposa d’una sèrie de locals d’assaig i reunió per a les entitats culturals del municipi. Podeu consultar el reglament d’ús i funcionament d’aquest espai en aquest enllaç.
|
|
Sala de
Cessió i ús de la sala sotmesa al Reglament d’Ús de les Instal·lacions de l’Ateneu d’Entitats de
Sala diàfana rectangular de 77m2, situada al primer pis de l’equipament, amb capacitat aproximada per a 30-40 persones.
Sala diàfana de
Cessió i ús de la sala sotmesa al Reglament d’Ús de les Instal·lacions de l’Ateneu d’Entitats de
CENTRE DE SUPORT DEL GIRONÈS DE LA UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
UNA MIRADA AL FUTUR (En construcció)
Les primeres proves documentals de l’existència del poble de Salt són del s. IX-XI, tot i que, possiblement, ja existia en època romana.
Des dels seus orígens fins a la industrialització, a mitjans del s. XIX, Salt es va caracteritzar per ser un poble d’entre 250 i 300 habitants, desenvolupat entorn de l’església parroquial de St. Cugat i una sèrie de masos dispersos per tota la plana.
La seva economia estava marcada per la presència de l’aigua, la proximitat del riu Ter i de
A la segona meitat del s. XIII, Salt ja era un poble consolidat que abastia de cereals, productes hortícoles i, fins i tot, productes manufacturats (farina mòlta dels molins fariners, veles i tendals dels molins drapers i tot tipus de productes metàl·lics sorgits de la farga) als nuclis de població de l’entorn.
El desenvolupament industrial en aquesta zona també va ser possible per la presència de l’aigua i, molt especialment, de
Així a partir de 1850 es van instal·lar a Salt tres importants indústries tèxtils. La primera fàbrica es va instal·lar l’any 1846 quan un empresari banyolí, Pere Ramió, va adquirir un edifici industrial i un salt d’aigua prop de la parròquia de Salt, on avui dia hi ha l’empresa Manufactures Antoni Gassol.
Entre 1850 i 1861 dues empreses més es van instal·lar a la zona que s’anomenarà del Veïnat o barri de St. Antoni, a un quilòmetre del nucli del poble. Seran
La industrialització ha sigut un dels fenòmens històrics més importants del poble de Salt, ja que va comportar un canvi radical i sobtat de l’estructura socioeconòmica, tradicionalment basada en l’agricultura, un corrent inmigratori massiu, ja que molta gent ve de fora a treballar a les fàbriques i una renovació total del paisatge, ja que neix un nou nucli de població a l’entorn de
La societat formada per Llach, Portabella i Cia. va iniciar, l’any 1850, les primeres construccions de
El procés de forta expansió que van viure les empreses tèxtils saltenques en aquells anys es va veure aviat interromput quan, entre els anys 1861 i 1865, la Guerra de Secessió americana va afectar greument la producció de cotó i va provocar una greu crisi en les indústries saltenques, l’anomenada fam del cotó.
Quan va acabar la crisi, entre 1865 i 1866, aquestes empreses van canviar de mans (ho van fer diverses vegades) i va entrar capital barceloní. Destaca, l’any 1866, la raó social Coma, Ciuró i Clavell a través de la qual va entrar a Salt la dinastia de Joan Coma i Xipell que, primer en companyia d’altres socis i a partir de 1910 com a propietaris únics van obtenir el control de totes les indústries tèxtils de la població.
Entre els anys 1909 i 1912 Joan de Coma i Cros va adquirir la propietat de totes les indústries tèxtils de Salt (el 1911 compra
L’any 1995 la va adquirir l’Institut Català del Sòl que, mitjançant un conveni signat amb l’Ajuntament de Salt va cedir l’edifici, l’any 1998, per a equipaments públics.
Quan l’any 1998 l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros va passar a mans municipals, l’Ajuntament de Salt va ser conscient que es feia càrrec d’un edifici que tenia un gran valor històric, un important valor arquitectònic, per la seva singular tipologia d’espais típicament industrials, i molt especialment, un edifici emblemàtic per a la població ja que gairebé no hi ha cap família de Salt que no tingui algun membre que hagi treballat a
Així doncs, el valor patrimonial de l’edifici, el bon estat de conservació i la seva tipologia d’espais oferia l’oportunitat de dotar el municipi de Salt d’una sèrie de serveis socioculturals bàsics per a la població i alhora incorporar-ne d’altres que permetessin cobrir algunes necessitats i mancances a nivell supralocal o supramunicipal.
L’any 1999 l’Ajuntament de Salt va iniciar un procés d’estudi d’aquestes necessitats i de projecció de l’equipament, que es va concloure l’any 2000. El resultat ha permès definir i desenvolupar el projecte de
