L’Ajuntament de Salt impulsa un procés participatiu per iniciar els passos que permetin definir els usos de futur de l’antiga fàbrica Gassol, situada a tocar del Barri Vell de Salt, al costat de l’autopista i d’un tram de la séquia Monar.
Es tracta d’un ampli espai de 60.000 metres quadrats, dels quals 35.000 estan edificats, i que amb aquest procés participatiu obert a la ciutadania es vol començar a perfilar quines activitats, equipaments o configuració hauria de tenir aquest gran espai a tocar de les Deveses de Salt.
El govern municipal de Salt és conscient que el desenvolupament urbanístic de l’antic complex industrial de la Gassol té el seu horitzó a llarg termini, ja que suposarà una gran inversió. Tot i això, la seva compra, efectuada al novembre del 2022 per un valor de 5,5 milions i mig d’euros, permetrà que el municipi pugui disposar d’una important reserva d’espai per ubicar-hi equipaments, serveis, espais lliures, zona residencial o bosses d’aparcaments, segons es defineixi en aquest procés i es decideixi en el seu moment políticament.
L’objectiu d’aquest procés participatiu és obrir canals de diàleg amb la ciutadania per tal de recollir valoracions i opinions que l’Ajuntament prendrà en consideració a l’hora de definir la modificació d’usos del sector previstos al Pla General d’Ordenació Urbana (POUM), una de les primeres gestions que cal desenvolupar per avançar cap al futur projecte d’intervenció. Es tracta de complementar i enriquir els criteris tècnics i les directrius polítiques de la modificació d’usos.
L’empresa gironina Neòpolis, amb llarga trajectòria en processos participatius amb ciutadania, serà l’encarregada de dinamitzar i dirigir tot el procés que es dividirà inicialment en dos grans blocs. Per un costat, una enquesta oberta a tota la ciutadania d’una vintena de preguntes que permetrà conèixer la voluntat dels saltencs i saltenques per al futur d’aquest important llegat industrial de la Vila.
En paral·lel, Neòpolis serà l’encarregat de dinamitzar fins a quatre tallers sectorials en què està previst que hi participin les entitats i associacions del municipi. S’ha previst tallers de l’àmbit sociocultural, econòmic, educatiu i dels sectors esportius i mediambiental.
Història de La Gassol
Important indústria tèxtil de Salt, formada per un complex de quatre fàbriques distribuïdes en diverses naus a banda i banda de la sèquia Monar i al nord i a tocar del nucli antic de Salt. La Gassol disposa d’un solar de 60.000 metres quadrats, dels quals uns 35.000 estan edificats.
Dins l’edifici hi ha actualment naus destinades a tint, mitges i filatures, mentre que altres romanen buides. A més de les naus industrials, la majoria de construcció moderna, i d’una xemeneia com a element destacable, la resta del complex està format per construccions auxiliars i d’habitatge del personal directiu i tècnic de l’empresa, més tard reconvertides en edificacions auxiliars. Fora del recinte tancat de la indústria, hi ha un bloc d’habitatges per als treballadors, aixecat als anys setanta del segle XX.
L’any 1845 l’Ajuntament de Salt atorga un salt d’aigua de la sèquia Monar. Era el molí fariner d’en Martorell, situat prop de l’església de Sant Cugat. Pere Ramió compra el salt d’aigua i l’aprofita per fundar l’empresa tèxtil Ramió i Cia., que després serà Oliveras i Cia., Coma, Ciuró i Clavell. El 1852 la indústria tèxtil té 300 treballadors.
Entre el 1910 i el 1923 les tres fàbriques de Salt passen a mans d’un sol empresari, la companyia Coma, Clivellés i Clavell, que va controlar tota l’oferta laboral de la població de Salt. 1923: Coma i Cros trasllada l’activitat a les noves instal•lacions del Veïnat de Salt i ven les instal•lacions del barri vell a Manufacturas Antoni Gassol, una empresa que va ser fundada el 1895 per Antoni Gassol a Mataró per dedicar-se a la fabricació i comercialització de mitges de cotó i altres matèries.
L’any 1923, per reforçar el subministrament de fil de cotó, els propietaris de l’empresa van comprar la filatura a Salt per poder donar cobertura a tota la demanda. Cap als anys cinquanta va sortir la fibra de niló i es van començar a fabricar mitges amb aquesta matèria, molt semblant a la seda. En la mateixa dècada es va participar en la fundació d’una empresa de teixits per a camiseria, anomenada Monar Tèxtil, SA, per reforçar la producció. A final dels anys seixanta es va començar a produir la fibra de poliamida a la planta de Salt i als setanta es va crear l’empresa Gassol Fibras, SA, dedicada a la texturització de la poliamida i altres fibres sintètiques de filament continuat. Amb l’arribada de les fibres sintètiques (polièster), es va transformar la filatura per a la manipulació d’aquesta fibra, amb barreges de cotó per a camiseria. Es va arribar a les 20.000 pues (unitats de producció de filats). El 1974 es va ampliar la filatura i es va construir la nau d’accés de l’autopista, i es va arribar a les 24.000 pues.
La fàbrica de Salt va arribar a tenir fins a 50.000 metres quadrats construïts. El 1974 es va construir, en uns terrenys entre Salt i Bescanó, la planta de tint, per tancar tot el cicle, amb el nom de Gassol Color, SA. A la fàbrica de Mataró es va diversificar el producte i es van fabricar, a més de mitges, mitjons i jerseis. En aquells moments, l’empresa tenia 1.800 treballadors entre Salt i Mataró. Als anys noranta, però, els canvis en els gèneres i la generalització de les fibres sintètiques van provocar una crisi en l’empresa, que va cristal•litzar entre els anys 2002 i 2005, amb la progressiva reducció de la plantilla i el tancament definitiu.
FONT: Consorci del Ter.
Més informació a:
https://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/2015/02/25/manufacturas-antonio-gassol-sa/
