Aquesta és la nostra HISTÒRIA
La vila de Salt, situada a la comarca del Gironès, és un reflex del dinamisme i les transformacions que ha experimentat la regió al llarg dels segles. El seu desenvolupament s’ha vist marcat per la seva ubicació estratègica al costat del riu Ter i la proximitat amb la ciutat de Girona, fet que ha condicionat la seva evolució social, econòmica i cultural.
L’origen del nom de Salt parteix de dues hipòtesis. La primera parteix de “sale alte”, expressió que apareix esmentada l’any 1019, mentre que la segona i més acceptada prové del mot “salto”, que apareix en un document de l’any 823, mot que significava un tipus de propietat de la terra documentat a l’època romana. Després i durant força temps trobem la forma “Saltu” (1166, 1182, 1245, 1305, 1362…), la qual perdrà finalment la vocal final per esdevenir Salt simplement.
El seu escut, aparegut per primera vegada l’any 1949 està format per una corona de príncep, amb clara al·lusió al principat de Girona, les quatre barres catalanes, una espiga de blat en relació amb el vincle amb les activitats agrícoles i una roda de molí sobre les aigües de la sèquia Monar, per honrar la relació amb les indústries manufactureres tèxtils i el riu Ter.
Els orígens i l’època medieval i moderna
Salt es remunta a l’època medieval, quan es documenta per primera vegada com un nucli habitat vinculat a l’activitat agrícola i als molins fariners que aprofitaven l’energia hidràulica del Ter. La població de Salt durant l’època medieval i bona part de l’època moderna va ser molt petita, amb nombres que oscil·len entre els 20-25 famílies només. No és fins al 1718 que la població coneguda arriba als 122 habitants i a partir d’aquí comença el seu creixement constant, arribant a finals del segle XVIII als 400 habitants.
La Sèquia Monar, una obra hidràulica destacada construïda en aquest període (1907 primera notícia del rec comptal) , va esdevenir essencial per al regadiu i l’agricultura, marcant l’estructura social del municipi. Salt es va consolidar com un centre de producció agrícola subministrador de la capital veïna Girona, afavorint el desenvolupament de la comunitat. S’iniciava en aquesta època la eterna relació i lligam entre l’aigua i la vila de Salt, que ha perdurat en el temps i que ha marcat les etapes més rellevants de la seva història fins a l’actualitat.
Podeu ampliar la informació d’aquesta època, amb detalls i dates al web de l’arxiu municipal de Salt
https://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/salt/salt-historia-de-la-vila/
Creixement industrial i transformació urbanística
La industrialització del segle XIX va portar canvis profunds a Salt. L’explotació dels recursos hídrics del Ter va facilitar l’apertura de fàbriques tèxtils i altres indústries que van atraure treballadors de diverses regions. Així el 1846 es constituia la primera indústria tèxtil a Salt i el 1861 ja en funcionaven tres, donant feina a més de 300 treballadors. Aquesta època es caracteritza també a Salt per la incorporació de la dona al món laboral, ja que gran part dels treballadors de les indústries tèxtils eren dones.
Durant aquest període contrastava l’oposició de dos mons laborals, el de les indústries tèxtils (exigents, amb llargues jornades laboral, conflictius . . .) i el rural representat sobretot per l’oligarguia rural del Marquès de Camps (ambient de pagesia més tranquil). Aquest increment de la població, Salt va passar de 255 habitants els 1787 a 1315 el 1857, va comportar la construcció de noves infraestructures i barris, donant lloc a una vila amb una fisonomia urbana diferenciada i progressivament més densa. Es tracta de la primera gran onada migratòria de Salt, de gent propera al municipi atrets per la riquesa que genera l’aigua i les indústries tèxtils, on cal destacar sobretot treballadors procedents de Banyoles. És durant aquesta època que el creixment urbà suposarà la creació del barri del Veïnat o el barri de Sant Antoni.
És durant aquestes dècades, entre el finals del segle XIX i principis del segle XX que infrastructures tant rellevants com la carretera d’Anglès (1880), el tren a Olot (1895), servei de correus (1883), enllumenat públic (1894) transformen Salt progressivament, sempre vinculat el seu creixement a la importància de les indústries tèxtils amb condicions de treball pels obrers que en el millor dels casos eren precàries. Aquest fet impulsa durant el principi del segle XX una forta implantació dels sindicats a Salt ( Sindicat únic al barri del Veïnat) i UGT a través d’un sindicat local a Salt. Durant aquestes dècades el Marquès de Camps va perdent influència degut als canvis de l’estructura social del municipi. Fins aleshores hi havia un equilibri entre població activa dedicada a l’agricultura i al sector industrial, que es trenca definitivament en favor d’un sector industrial cada vegada més potent, liderat pel sector tèxtil.
La fàbrica tèxtil de la Coma-Cros, actualment la Factoria Cultural Coma Cros
La postguerra i l’expansió demogràfica
Després de la Guerra Civil Espanyola, Salt va viure un intens boom demogràfic. L’arribada de migrants d’altres regions d’Espanya va canviar la composició social del municipi. Durant els anys 1960 i 1970, Salt va passar de poc més de 7.000 habitants a 11.477, amb un creixement urbanístic que es va intensificar amb la construcció d’edificis d’habitatges destinats a acollir les famílies nouvingudes. Aquesta època també va portar desafiaments en la planificació urbana i la provisió de serveis públics adequats. Va ser una època de creixement desmesurat i amb poca planificació, amb una forta especulació donant lloc a ambients de caràcter suburbial i marginal.que ha marcat un centre de la població molt dens i amb poques infraestructures públiques, a excepció de la construcció de l’autopista que parteix en dos el municipi amb un impacte ambiental irreparable.
L’any 1974, en un context polític que proposava “la gran Gerona”, després d’una dura oposició saltenca, el Tribunal Suprem es pronuncia a través d’una sentència d’annexió a Girona, que perdurarà fins l’any 1983 quan Salt recupera la seva independència, el dia 3 de març de 1983.
El moviment migratori d’aquesta època es considera com la segona gran onada migratòria de Salt, bàsicament amb migrants de la resta d’Espanya, sobretot del sud en busca de feina i noves oportunitats. Més tard, a partir sobretot del any 2.000 Salt creix i s’expandeix cap al Sud, i s’inicia amb força el que es coneix com la tercera onada migratoria de la vila, que pren mes força a partir dels anys 2004-2007 quan la població d’origen estranger creix de forma ràpida configurant el Salt actual, un poble divers i multicultural que actualment acull a més de 80 nacionalitats i on es parlen més de 100 idiomes.
El patrimoni de Salt
Les deveses de Salt, un espai natural d’extraordinària vàlua, que ocupa un terç del terme municipal. Es tracta d’un espai d’esbarjo i d’hortes, d’enorme riquesa natural, preservat durant els anys i que compta amb diversos espais emblemàtics: El pla dels socs, la bassa del Ànecs, L’aiguamoll del Veïnat, el Safareig de les Dones, diverses rutes per fer a peu o en bicicleta, el carril bici (antic traçat del carrilet) . . .
La Sèquia Monar, que arrenca a la Pilastra a Bescanó, travessa tot el terme municipal de Salt fins a Santa Eugènia (Girona), la seva construcció permet el regadiu de les hortes de Salt i Girona així com la construcció de diverses centrals hidroelèctriques.
El barri vell, és el referent històric de Salt. En destaquen l’esglèsia de Sant Cugat (1635 primera edificació actual i el 1913 ampliació), El Mas Llorens (actualment seu de l’Escola de Belles Arts Municipal), Can Boric (actualment seu del Cau de Sant Cugat), Cal Mut o les places Verdaguer, de la Llúdrigues, Sant Jaume . . .
Al llindar del barri Vell, i a tocar de les Deveses i les hortes en destaca la fàbrica tèxtil de la Gassol, inaugurada l’any 1845 fou la primera indústria tèxtil de Salt. La indústria va cessar pràcticament tota activitat l’any 2004 i recentment, l’Ajuntament de Salt (2022) l’ha adquirit per ubicar-hi equipaments municipals i evitar-ne l’especulació urbanística.
La Torre de Sant Dionís o la Farga
La fàbrica tèxtil Coma Cros, ubicada al barri del Veïnat, que conjuntament amb La Gassol definien el conjunt industrial tèxtil més important de l’àrea metropolitana de Girona. Significada pel caràcter combatiu dels seus treballadors, viuria diverse vagues reivindicatives, amb el seu punt àlgid durant la guerra civil espanyola , on sota el nom de “Koprotkin” esdevingué una fàbrica d’armes al servei de la republica. Després de la guerra civil segueix la seva activitat tèxtil fins l’any 1998. Actualment la Factoria Cultural Coma Cros és propietat de l’Ajuntament de Salt que l’ha conservat i rehabilitat parcialment per ubicar-hi equipaments culturals: Biblioteca Iu Bohigas, El Centre d’arts Escèniques El Canal de Salt, les seus de la UNED, UOC ,ETECAM o ERAM, l’Ateneu Popular de Salt i diverses sales de treball i auditoris, conventint-lo en un ambición projecte cultural de referència a les comarques gironines.
Els Masos Salt , representen els darrers testimonis del passat del poble. En destaquen El Mas Sitjar, La Torre Mirona, El Mas Ribot, Mas Llorens o la Torre Sant Dionís entre d’altres.
Diversitat i convivència
En les últimes dècades, Salt s’ha caracteritzat per la seva rica diversitat cultural. Aquesta diversitat és resultat de l’arribada de persones procedents d’Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica, l’Àsia i altres països. Durant els darrers anys, les comunitats marroquines, hondurenyes, Gambianes i de Mali i Senegal s’han configurat com les més presents al municipi. (podeu consultar el detall a aquest link ).
La presència d’aquestes comunitats ha contribuït a la creació d’un ambient multicultural que es reflecteix en les festes populars, el comerç i la vida quotidiana. No obstant això, aquesta diversitat també ha plantejat reptes en termes de convivència i cohesió social, fets que han requerit un enfocament actiu per part de les autoritats i les entitats socials.
Cal destacar com a exemples d’aquesta diversitat cultural , activitats com Les veus Salt, la festa de la Khalsa de la comunitat Sigh, la Festa del Xai, el Ramadà o l’iftar comunitari de la comunitat musulmana.
Participació ciutadana i reptes actuals
La participació ciutadana a Salt ha estat un element clau per impulsar la integració i la cohesió social. Les associacions veïnals i les entitats culturals treballen per promoure un diàleg intercultural i fomentar activitats que reforcin el sentit de comunitat. Aquestes iniciatives inclouen projectes educatius, tallers de formació i esdeveniments culturals.
A l’actualitat, Salt té dos grans reptes. En primer lloc la construcció del nou hospital Josep Trueta, ja aprovada i iniciada, que tindrà un impacte significatiu en els serveis sanitaris de tota la provincia de Girona i situarà a Salt com a centre de la Salut amb la contrucció del parc hospitalari juntament amb l’Hospital Santa Caterina i l’Idibgi. Aquest projecte, esperat des de fa temps, representarà una millora notable en l’assistència mèdica i ajudarà a descongestionar el sistema sanitari de la zona.
Cultura
La vila ha estat pionera en la promoció de la cultura a través d’espais com el Teatre de Salt, que és un referent en l’escena teatral catalana i acull esdeveniments com el festival Temporada Alta. Aquest esdeveniment cultural, reconegut internacionalment, contribueix a situar Salt com un centre cultural destacat.
A partir de l’any 2021, el Centre d’Arts Escèniques de Salt, amb un nou enfocament i una nova direcció esdevé en pocs anys un referent nacional de creació artística i cultural, reforçant la presència de Salt al mon cultural.
En resum, Salt és una vila amb un ric patrimoni històric i una identitat contemporània marcada per la diversitat i la participació ciutadana. Els reptes actuals, com la construcció del nou hospital Trueta, les millores en educació i la gestió de la convivència cultural, seran decisius per al futur de la comunitat i per mantenir una vila cohesionada i dinàmica.
VOLEU AMPLIAR LA INFORMACIÓ SOBRE LA HISTÒRIA DE SALT ?
Us deixem una sèrie de links d’interés per poder ampliar-la.
